
ACN Barcelona – L’escriptora Stefanie Kremser (Düsseldorf, 1967) torna a les llibreries amb l’assaig autobiogràfic ‘Acció de gràcies per una casa’ (Edicions de 1984), on reflexiona sobre la relació entre les dones i la casa. Mentre l’autora busca una llar, convida els lectors a entrar als habitatges de la seva vida – del passat, present i futur – de la mà de les veus d’altres escriptores, pensadores i artistes que transmeten històries, vivències i desitjos. Kremser defensa que la cura per la casa és un “art” molt lligat a la feminitat. “Els homes saben construir cases, però són les dones qui les creen”, diu. L’obra és també la primera de l’autora escrita directament en català. “Estic feliç d’aquest pas i espero continuar per aquest camí en un futur”.
La llavors de la nova proposta de Kremser va arribar-li a través de la Severina, una dona de fer feines del Brasil que la va contactar amb la intenció d’explicar-li la seva història personal. A partir d’aquest fet, l’escriptora va articular un assaig literari al voltant de la dona i la casa, que es nodreix de les seves pròpies vivències, però també de les d’altres veus com les d’Imma Monsó, Elizabeth Strout o Annie Ernaux, entre d’altres.
D’aquesta forma, l’autora es va adonar que eren poques les dones que coneixia que es podien haver comprat una casa elles soles, sense herència ni tampoc a través d’un matrimoni. Un fet que Kremser defineix de “sorprenent”, tot i que la llar va estretament lligada amb la dona. “Quan es té cura d’una llar també es té cura de les coses, i de la memòria”, reflexiona, “els homes les fan, les paguen, les construeixen, però són les dones les que creen les cases, no només amb objectes sinó també amb persones o menjar, una dona pot fer una llar del no-res si cal”.
Més enllà d’aquesta relació el llibre posa el focus en la importància de l’habitatge en general, un tema que considera d’una gran “importància social i política” en l’actualitat. De fet, a l’obra bolca la seva pròpia experiència, ja que mentre estava escrivint ‘Acció de gràcies per una casa’, la mateixa autora es va quedar sense casa arran de la “violència immobiliària” que pateix la capital catalana.
Això la va portar a un “nomadisme” que tot i ser inesperat, li va aportar coses positives. “Tenia enveja de la gent que tenia una casa fixa, sempre pensava que és increïble imaginar un sostre amb tres generacions diferents”, admet, “però totes les experiències són enriquidores i gràcies a això vaig poder veure i viure moltes coses diferents”. El nou llibre de Kremser s’estructura en tres parts: la casa del passat, del present i del futur. Pel que fa a la darrera, l’autora detalla que només parla de la “seva” sinó que ho aborda a través de la idea de la “projecció”. “És una cosa molt abstracta, però a la vegada molt real”, afegeix.
Autora de títols com ‘Postal de Copacabana’, ‘Carrer dels oblidats’, ‘El dia que vaig aprendre a volar’ o ‘Si aquest carrer fos meu’; ‘Acció de gràcies per una casa’, és el seu primer llibre escrit directament en català. “És un llibre que es mou entre l’assaig i l’autobiografia, i que fa de pont entre Europa i Llatinoamèrica”, subratlla, “tenia una gran responsabilitat, però em van donar la confiança i la valentia per fer-ho, estic feliç d’aquest pas i vull continuar escrivint en català en un futur”.
- Et Recomanem -
