Arenys de Mar es proposa “dignificar” l’antic cementiri dels dissidents després de la descoberta de restes del carlisme

ACN Arenys de Mar – Una excavació arqueològica a l’espai que ocupava el cementiri dels dissidents d’Arenys de Mar (Maresme) ha deixat al descobert restes de l’època carlista. En total s’han pogut documentar una vintena de tombes, la fortificació carlina, així com una torre i el mur perimetral, segons ha explicat el responsable de l’excavació, Miquel Gorrera. La investigació, en canvi, no ha pogut confirmar la sospita que l’espai s’hagués convertit també en una fossa comuna de soldats durant la Guerra Civil. Amb tot, el consistori dona un gran valor a la troballa i vol aprofitar els treballs que s’hi ha fet per “dignificar” una zona que els darrers anys ha estat un descampat abandonat on hi creixien les males herbes.
Des del punt de vista històric, la troballa és “molt interessant”, segons ha apuntat l’historiador arenyenc David Castanyeda. Tot i que era conegut que Arenys de Mar es va fortificar durant les guerres carlistes, hi havia fins ara “poques constàncies materials” d’aquella època.

Castanyeda, de fet, creu que una possible museïtzació de la zona i la seva “connexió” amb el cementiri actual ajudaria a estructurar el relat històric. Sense avançar com es tractarà l’espai en el futur, l’alcalde d’Arenys de Mar, Estanis Fors, sí admet que l’excavació ha estat una primera fase i que el procés de dignificació “seguirà”.

“Els arenyencs admirem el cementiri de Sinera, però teníem aquest espai que sempre quedava amagat darrere d’unes canyes que ningú li feia cas”, defensa l’alcalde. Amb els treballs que s’han iniciat es pretén “saber què havia passat i què hi havia” des d’un punt de vista històric.

La història de l’antic cementiri

L’espai on han treballat els arqueòlegs, al capdamunt del turó de la Pietat, va ser el cementiri municipal d’Arenys de Mar a principis del segle XIX, que per primer cop s’establia fora del nucli urbà per un decret de finals del segle XVIII que obligava a allunyar el cementiri de l’església per motius sanitaris.

Entre 1818 i 1865 és, doncs, el cementiri municipal. Però més tard, amb la construcció del nou cementiri de Sinera, a mitjans dels anys 60 del segle XIX, l’antic recinte va quedar en desús i l’espai interior va passar a ser conegut com el cementiri dels dissidents, destinat a l’enterrament de persones no catòliques, durant gairebé tot un segle.

A més, el segle XIX esdevé “una època molt convulsa” des del punt de vista bèl·lic i la zona de l’antic cementiri es fortifica i s’hi fan diverses torres de defensa, que és el que ara s’ha pogut documentar. Era una zona “molt estratègica”, segons detalla Castanyeda. De fet, ja al segle XVI s’hi van fer també construccions defensives en aquest entorn.

Diverses hipòtesis apuntaven també que en aquest indret podria existir una fossa comuna amb soldats i civils morts durant els combats previs a l’entrada de les tropes franquistes a Arenys de Mar, el gener de 1939. Els treballs arqueològics que s’han fet recentment, però, no ho han pogut confirmar.

Els responsables de l’excavació asseguren que, tot i que no es pot descartar del tot, les possibilitat que això fos una fossa comuna són més aviat escasses. Caldria fer una intervenció molt més a fons, però ara per ara, sembla que no hi ha “evidències” que sigui així.