L’auge dels filtres i la cirurgia precoç reflecteix la pressió estètica estructural

Violència estètica: la violència invisible que marca les dones des de l’adolescència

• Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, especialistes en salut mental i medicina estètica analitzen l’impacte psicològic, social i sanitari de la violència estètica, una forma de pressió estructural amplificada per les xarxes socials.
• El 73,5 % de les adolescents afirma que la pressió estètica afecta greument el seu benestar emocional.
• La psicòloga experta d’ISEP, Almendra Muñoz, assenyala que “l’auge dels filtres d’IA i la cirurgia precoç reflecteix un fenomen estructural on s’esborra la identitat per encaixar en un motlle estandarditzat”.
• La Dra. Antonia Bellido, docent de CIEP, destaca que “les intervencions estètiques s’han banalitzat fins al punt de semblar una pràctica banal, quan en realitat és un acte mèdic que requereix indicació”.
• Les intervencions estètiques han augmentat un 215 % en l’última dècada a Espanya; el 85 % es realitzen en dones.

Madrid, 5 de març de 2026.- Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, especialistes en salut mental i medicina estètica posen el focus en una realitat encara poc visibilitzada: la violència estètica, una forma de violència simbòlica i estructural que imposa estàndards de bellesa rígids i excloents, penalitzant aquelles persones que no els compleixen i reduint el valor de la persona —especialment de dones i adolescents— a la seva aparença física.

El concepte va ser encunyat per la investigadora Ester Pineda, qui defineix la violència estètica com una violència simbòlica, estructural i de gènere que imposa estàndards hegemònics de bellesa —principalment sobre les dones— generant discriminació, exclusió i pràctiques de modificació corporal que poden comprometre la salut física i mental.

La violència estètica es manifesta a través de comentaris humiliants sobre el cos, pressió per sotmetre’s a dietes, tractaments o cirurgies, exigències laborals vinculades a la imatge, invisibilització de cossos no normatius i exposició constant a models irreals a les xarxes socials.

Andrea Núñez, psicòloga coordinadora de l’Especialista en Psicologia de la Violència de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP), subratlla que “la violència estètica és una de les formes més invisibles de violència de gènere, que imposa un estàndard únic perpetuat per la societat, determinant quins cossos són acceptats i quines oportunitats es poden assolir”.

Per la seva banda, Almendra Muñoz, psicòloga docent d’ISEP, destaca que “aquesta violència està profundament normalitzada, però les seves conseqüències són visibles a consulta: molts pacients no identifiquen l’arrel del seu malestar, que en realitat respon a una pressió estructural constant sobre el cos i l’aparença”.

Segons l’estudi “Autopercepció de la imatge de les dones en els nous entorns digitals” del Ministeri d’Igualtat i l’Institut de la Dona, aquesta pressió es veu amplificada per l’entorn digital.

Medicina estètica: entre salut, consum i pressió social

La banalització de la medicina estètica a les xarxes socials, mitjançant promocions, descomptes i missatges simplificats, ha contribuït a normalitzar intervencions com a resposta automàtica a la inseguretat corporal.

La Dra. Bellido, directora clínica del Màster de Medicina Estètica de Còrdova del Centre Internacional d’Estudis de Postgrau (CIEP), assenyala que “la violència estètica no es troba en la medicina estètica basada en l’evidència científica, sinó en com es mostra i es ven en determinats entorns digitals”.

Cap a un enfocament preventiu

En el marc del 8M, els especialistes coincideixen en la necessitat d’abordar la violència estètica des de la prevenció: campanyes de sensibilització, regulació de determinats missatges publicitaris i formació específica per a professionals de la salut mental.

Visibilitzar aquesta forma de violència és un pas imprescindible per avançar cap a una igualtat real, on el benestar i les oportunitats de les dones no estiguin condicionats per la seva aparença física.

Sobre l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP)

Centre internacional líder en formació de postgrau i intervenció multidisciplinària en psicologia, neurociència, educació i logopèdia, pertanyent al grup educatiu metrodora.

Més informació a https://www.isep.es/