L’escriptor Francesc Serés reflexiona sobre la paternitat al seu nou assaig ‘El primer any’

ACN Barcelona – L’escriptor Francesc Serés (Saidí, 1972) ha publicat ‘El primer any’, que arriba a les llibreries editat per Proa en català i per Destino en llengua castellana. Es tracta d’un assaig on decisions personals i dubtes íntims conviuen amb reflexions sobre la paternitat, la identitat, l’amistat i la família. Així mateix, l’autor aprofita per parlar de la deriva d’Europa i del món. D’Àustria a Bulgària, d’Hongria a Saidí, d’Itàlia a Alemanya i del naixement fins al primer aniversari del seu fill, l’autor prova d’entendre com s’obre pas la vida i per què l’esperança s’ha convertit en un bé molt preuat en l’actualitat. “M’ha guiat la necessitat d’evitar que es perdessin unes històries que s’havien d’escriure fresques”, explica Serés.
El llibre recorre un període d’un any, dividint els capítols per mesos i amb un epíleg final que serveix com a tancament del llibre anterior, que explica “la raó de ser d’aquest relat”. L’autor apunta que per aquest camí hi passen molts personatges i que, tot i parlar de paternitat, en el cas de la seva obra el fill, en Juli, és gairebé un “protagonista absent” que fa la funció d’un petit imant que va creant un “camp gravitatori” al seu voltant.

“És un títol de no-ficció i això significa que les coses que no han passat no les pots forçar perquè no encaixen”, afegeix. Serés també deixa clar que la intenció del llibre no és la de posar sobre la taula un catàleg impossible d’elements d’actualitat, sinó anar abordant aquells es va trobant. “No es tractava de fer un assaig sobre què significa tenir un fill avui, sinó explicar tot allò que ha passat en unes coordenades molt precises i especials que és un país nou, una llengua nova i una societat nova”, detalla.

La identitat és un dels temes que apareixen al llibre, que es nodreix també d’episodis quotidians i de converses que anomena “entrevistes involuntàries”.  Així mateix, parla de diferents aspectes del món actual, marcat per una inestabilitat constant. “Als vuitanta hi havia amenaces, però no es percebien com ara, com sí que passa amb el canvi climàtic o la mala distribució de la riquesa” insisteix, “no n’érem conscients i, en canvi, ara no es pot al·legar desconeixement”. Pel que fa a l’esperança, per Serés no queda “més remei” que ser optimista.

Una de les preguntes que travessa l’obra de l’escriptor és clara: ‘per què tenim fills?’. Una qüestió a la qual ell – que va esdevenir pare força tard amb la seva dona de procedència russa – no té una resposta, tot i que la busca a través d’altres veus en el marc del relat que proposa. “Per exemple a través de la mirada d’una llevadora, que em respon que és per expandir l’amor”, indica.

Serés ha publicat la trilogia de novel·les ‘De fems i de marbres’, els reculls de contes de ‘La força de la gravetat’, ‘Contes russos’ i ‘Mossegar la poma’, i la novel·la ‘La mentida més bonica’. També ha escrit obres de no-ficció com ‘Matèria primera’, ‘La pell de la frontera’ i ‘El món interior’. Amb ‘La casa de foc’ va guanyar el Premi Proa de Novel·la i el Premi Llibreter.