L’Instituto Coordenadas reclama infraestructura per garantir l’escolta efectiva d’infants i adolescents

L’Instituto Coordenadas adverteix que no hi ha “infraestructura” per garantir el dret de la infància a ser escoltada

L’Instituto Coordenadas para la Gobernanza y la Economía Aplicada va advertir aquest dijous que la reforma de la Llei orgànica de protecció integral de la infància i l’adolescència davant de la violència (Lopivi) reconeixerà a nenes, nens i adolescents el dret a ser escoltats amb independència de la seva edat “sense haver construït la infraestructura que permet exercir-lo”.

Així ho sosté en el seu informe especial ‘Escoltar sense excepcions’, una anàlisi de l’informe jurídic preceptiu emès pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre l’avantprojecte de reforma, que l’Institut qualifica com el pronunciament institucional de més abast sobre infància produït a Espanya en els últims anys.

El treball dona suport sense reserves al canvi de paradigma que l’òrgan de govern dels jutges identifica en la reforma: la Lopivi deixa de configurar-se exclusivament com una norma de prevenció i protecció per aproximar-se a un estatut de garanties dels drets fonamentals dels menors víctimes de violència, amb l’interès superior convertit en criteri operatiu de decisió i la supressió de l’edat com a llindar del dret a ser escoltat.

Tanmateix, l’Institut posa el focus en un element que, al seu parer, ha passat desapercebut: el CGPJ adverteix fins en dos passatges diferents del mateix document que l’escolta en condicions idònies i la determinació individualitzada de l’interès superior haurien d’estar avalades per un reforç de la formació, els mitjans i els recursos psicosocials, “fonamentalment dels Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses”.

“El risc d’aquesta reforma no és que sigui excessiva, és que sigui merament declarativa”, sosté el document, que alerta que sense dotació l’escolta universal produirà “o tràmits buits que només afegeixen exposició al menor, o incompliment material i noves dilacions, precisament en els procediments on la dilació causa un dany irreversible”.

EVIDÈNCIA DEL QUE FUNCIONA

L’Institut subratlla que, a diferència d’altres àmbits, aquí existeix evidència contrastada sobre la solució. Els territoris que compten amb serveis d’atenció integrada tipus Barnahus registren un augment de les notificacions, una reducció dels sobreseïments, una disminució de la durada dels procediments i una tendència a l’alça de les sentències condemnatòries. La investigació desenvolupada sobre expedients a Catalunya conclou, a més, que la pràctica de la prova preconstituïda incrementa la probabilitat que el cas arribi a judici i acabi amb sentència.

Davant d’això, assenyala la desigualtat territorial: el model es va iniciar a Catalunya el 2020 i avui conviuen projectes pilot i fases d’implementació a Madrid, País Basc, Navarra, Andalusia, Comunitat Valenciana, Cantàbria i Illes Balears, mentre que a la pràctica l’infant continua havent de desplaçar-se al jutjat per ser escoltat.

Pel que fa a la magnitud del fenomen, l’informe recorda que el 2024 es van registrar 22.846 denúncies per delictes contra la llibertat sexual a Espanya, un 4,68% més que l’any anterior i un 66% més que sis anys abans, i que al voltant de quatre de cada deu víctimes són persones menors d’edat. Adverteix, no obstant això, que aquestes xifres descriuen “la punta visible” del problema, ja que segons l’Enquesta Europea sobre Violència de Gènere només el 13,9% de les víctimes denuncia els fets.

MEMÒRIA SENSORIAL I AUTISME

El document incorpora un apartat específic sobre una investigació de l’Institut Central de Salut Mental de Mannheim i la Facultat de Medicina de la Universitat de Heidelberg, segons la qual les persones amb trastorn de l’espectre autista d’alt funcionament poden recordar esdeveniments ocorreguts en edats més primerenques que la població neurotípica i amb una riquesa significativament més gran de detalls sensorials.

Segons l’Institut, la troballa avala científicament dues decisions de la reforma: que l’absència de relat verbal no equival a absència de record i que l’edat cronològica és un criteri inadequat per presumir capacitat de recordar. I afegeix que, si determinats estímuls sensorials reactiven amb una intensitat especial records primerencs, cada exploració innecessària constitueix “una reexposició neurològicament activa al dany”.

L’informe reclama en aquest punt professionals amb formació específica per atendre menors amb diversitat i capaços d’interpretar el seu llenguatge verbal i no verbal, en entendre que el seu interès superior “difícilment encaixa en les mesures legals normalment aplicables a persones menors neurotípiques”.

“PROMESA INCOMPLERTA”

El vicepresident executiu de l’Institut, Jesús Sánchez Lámbas, va afirmar que reconèixer que un infant “no és un objecte de protecció sinó un titular ple de drets” és “una decisió civilitzatòria” que l’organisme avala sense reserves, però va advertir que “un dret reconegut i no dotat és una promesa incomplerta”.

“Si la llei obliga a escoltar tots els infants i no hi ha unitats especialitzades, ni professionals formats, ni espais adequats, ni terminis raonables, el que haurem construït no serà una garantia: serà una expectativa frustrada”, va assenyalar.

Sánchez Lámbas va reclamar un acord d’Estat “amb calendari i amb pressupost” i un termini màxim de vint-i-quatre mesos perquè “cap infant d’aquest país depengui del codi postal on viu per ser escoltat en condicions dignes, per declarar una sola vegada i perquè la seva paraula sigui valorada amb criteris científics i no amb teories desacreditades”.

L’informe proposa deu mesures, entre les quals un pla estatal de reforç dels equips psicosocials forenses, amb formació especialitzada i degudament acreditada, una cobertura territorial mínima garantida, la fi del desplaçament del menor al jutjat, l’extensió de la prova preconstituïda més enllà dels catorze anys i el trasllat a la llei processal de la prohibició d’utilitzar teories sense aval científic com l’anomenada síndrome d’alienació parental, en els termes que el mateix CGPJ suggereix.