Macias diu que la inversió a Rodalies s’ha de mantenir durant dues dècades per compensar els retards acumulats

ACN Barcelona – El comissionat pel Traspàs Integral de Rodalies del Govern, Pere Macias, ha assegurat que el ritme d’inversió a la xarxa ferroviària “s’ha de mantenir i augmentar si calgués com a mínim durant dues dècades” per compensar el nivell de desinversió acumulada, en una conferència al Cercle d’Infraestructures aquest dijous. Macias ha admès que encara fa falta més temps i recursos per compensar la “descapitalització” de la xarxa convencional, que només va rebre 3.600 milions d’euros entre el 1990 i el 2018 a l’Estat, dada que contrasta amb els 56.000 milions invertits en alta velocitat. A més, ha defensat combinar els esforços perquè el sistema sigui fiable amb els projectes com l’Eix Ferroviari Transversal.
El comissionat ha defensat que s’han de planificar infraestructures “ambicioses” i impulsades des de Catalunya com ara l’Eix Ferroviari Transversal, que comença a caminar amb l’encàrrec d’actualitzar els estudis informatius de la infraestructura que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona, tal com va anunciar dimarts el Govern. 

Macias ha defensat que el país té capacitat per a fer aquesta infraestructura i ha de planificar-ne altres com la línia orbital ferroviària, el nou túnel del Vallès de Ferrocarrils o els tramvies regionals. “Malgrat que ara l’obsessió ha de ser la fiabilitat i invertir tot el que sigui perquè el sistema torni a ser fiable, no podem abandonar ni un sol minut la recerca de l’ambició”, ha dit.

El comissionat ha dit que cal tenir en compte que Catalunya està “a la cua d’Europa” en quilòmetres ferroviaris per cada milió d’habitants, per darrere de països com Letònia, Hongria o Àustria i ha avisat que si no es pensen “projectes importants” no s’atraparan els estàndards europeus. “Si volem donar importància al ferrocarril ens fa falta construir més quilòmetres”, ha dit.  

Segons Macias, les solucions per respondre als problemes que té Rodalies es poden resumir en “dos manaments”: “una autoritat ferroviària catalana capaç de planificar i executar” i “recuperar la cultura ferroviària” per part de les empreses estatals que gestionen el servei. Aquest segon aspecte passa per què “Renfe i Adif tinguin com a objectiu prioritari fer circular trens, no construir” més vies.

Macias ha advertit que a banda de la davallada de recursos hi ha un altre factor que també és important i que han patit les institucions ferroviàries que és la “descapitalització humana”. Per això, ha dit que és necessari dotar a Renfe i Adif de recursos humans i organitzatius per poder fer manteniment predictiu. Pel que fa a l’administrador d’infraestructures, ha considerat que necessita una “nova cultura corporativa” amb la prioritat de “mantenir” les línies de trens i no de construir.

Amb relació a la separació en dues empreses, ha dit que es va fer per una “estricta interpretació de es lleis europees”. Macias ha afegit que “no sap” si cal tornar a unificar-les en general, però si ha defensat que cal situar al mateix lloc els centres de control de les empreses, que ara mateix estan separats.

Pel que fa a l’autoritat ferroviària, s’ha referit al traspàs de Rodalies, tot afirmant que segueix els terminis establerts. De moment, ja s’ha fet l’inventari de l’R1 i s’està “discutint la valoració econòmica”. D’altra banda, Macias ha assegurat que la constitució de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya que gestionarà les línies és com les grans infraestructures, “una roda d’inèrcia que costa d’aturar” encara que hi hagi canvis de governs

Macias ha assegurat que el pla de Rodalies fins al 2030 s’està complint i ja s’han executat 3.000 milions dels 6.300 anunciats inicialment, que s’han d’ampliar a 8.000 milions. Tot i això ha admès que aquests recursos encara “no es noten” amb millores a la xarxa.

El comissionat ha defensat que la falta de recursos és un element que “està en vies de correcció” amb el Pla de Rodalies, però que encara no es nota a la xarxa ferroviària perquè fa falta més temps per compensar la “descapitalització” de la xarxa convencional, que només va rebre 3.600 milions d’euros entre el 1990 i el 2018 a l’Estat, dada que contrasta amb els 56.000 milions invertits en alta velocitat.

“La desinversió acumulada és tanta que òbviament en 5 anys no es fa prou”, ha admès el comissionat.