Només el 15% dels ciutadans parlen exclusivament en català amb els amics, la xifra més baixa dels últims 20 anys

ACN Barcelona – L’ús social del català ha davallat durant el primer quart de segle en detriment del castellà i altres llengües. Fa vint anys eren molts els àmbits en què el català era la llengua principal, fos en exclusiva o predominant respecte del castellà; passava entre el grup d’amics i els companys d’estudis i feina, en el comerç o la salut. Però segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics (publicada el 2025), ha perdut aquesta condició en tots els contextos analitzats ara i l’any 2003. Amb els amics, l’ús exclusiu del català ha decaigut fins al 15%, davant del 31% que es relacionen només en castellà, quan fa vint anys ambdues llengües empataven. I com a llengua d’ús principal, baixa per sota del 30% amb les amistats, també per sota del castellà.
Segons l’enquesta publicada l’any passat amb la majoria del treball de camp fet el 2023, el català és principal (exclusiu o dominant) només entre el 29% dels grups d’amics quan fa dues dècades ho era en més del 40% i ara queda molt per darrere del castellà, que s’imposa en un 41,7% dels casos. Es tracta, a més, d’una presència del català per sota de la que es dona en entorns veïnals (31,6%), amb els companys de feina (32% de la població ocupada), entre companys d’estudi (36,4% de l’alumnat), i en el petit (36,6%) i gran (30%) comerç.

De fet, segons mostra l’enquesta, la reculada en l’ús social del català és general i ha tret la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats ara i fa vint anys. En aquest sentit, cal dir que el català entre amics no ha retrocedit més que a les llars, en el comerç o entre el personal mèdic, amb baixades en termes relatius d’entre 12 i 14 punts percentuals respectivament en l’ús que se’n feia al tombant de segle.

Això sí, hi ha tres contextos en què fa dues dècades el català era més netament llengua majoritària -exclusiva o predominant en combinació amb el castellà- amb més del 50% dels parlants, i que ara ja estan per sota del castellà. Són el petit comerç, la banca i el personal mèdic.

El català en exclusiva, residual

Pel que fa a l’ús del català de forma exclusiva, la situació és òbviament pitjor. Per àmbits, de nou l’entorn amistats torna a ser la parcel·la amb menys presència d’aquesta llengua: només el 15% dels ciutadans parlen exclusivament en català amb els amics, la xifra més baixa dels últims 20 anys, i exactament la meitat que en castellà (30%).

Amb els veïns és un 17,4%; els companys de feina, un 16,7%; i els companys d’estudi, un 22,2%. Quant al personal mèdic que utilitza només el català, la davallada és encara més important: del 41% al 26%. El català exclusiu ha retrocedit també amb força en l’entorn bancari, de gairebé la meitat dels usuaris a un 27,7%, en el gran comerç d’un terç a menys del 16% i també el petit comerç, d’un 35,6% a menys del 20%).

I a les administracions, l’ús lingüístic exclusiu del català és més variable: a la justícia és del 25% –la cota més baixa–, per sota de les interaccions amb l’administració de l’Estat (30,1%), amb la policia local o Mossos (39,5%), amb l’administració de la Generalitat (43,7%) i l’administració local (47,4%). En aquests tres últims àmbits, el català és més present que el castellà, com a llengües exclusives.

Terres de l’Ebre i Catalunya Central, bastions del català

Per àmbits territorials, l’entorn metropolità segueix sent allà on el català és més exigu, i només el 24,7% el tenen avui com a llengua d’ús exclusiu. Però en termes de variació, destaquen les caigudes que s’han produït tant a les comarques de Girona com a les de Ponent, de més de 25 punts respectivament. Així, el 2023 a Girona l’ús habitual del català vorejava el 45% de la població quan fa vint anys arribava al 70% de la població. A Ponent encara supera lleument el 51%, però fa vint anys estava en el 76,5%. El territori on més habitual és l’ús exclusiu del català segueix sent les Terres de l’Ebre, amb un 66,5% dels seus habitants (amb tot, es registra un retrocés de 23 punts respecte del gairebé 90% que el parlava exclusivament el 2003). La Catalunya Central és el segon territori amb més parlants habituals de català (59,6%), i també el lloc on menys ha retrocedit en aquest període de temps.

Identificació múltiple i creixement de les altres llengües

La involució del català com a llengua habitual no és directament proporcional a la crescuda del castellà, ja que el que també ha succeït en aquests anys és un creixement significatiu de població que empra terceres llengües. Així, exceptuant el món del comerç, l’administració local i les entitats financeres, en la resta d’àmbits el percentatge de població que es relaciona amb altres llengües ha passat d’un a dos dígits. Alguns exemples: l’àmbit de la llar: d’un 2,4% el 2003, al 13,2% el 2023; amb les amistats: d’un 1,9% a més d’un 10% de la població; o amb els companys d’estudi: del 3,8% al 13,8% de l’alumnat.

A més, una altra tendència a l’alça és la identificació de la població tant amb el català com amb el castellà alhora com a llengües pròpies, en detriment d’una de les dues en exclusiva. En concret, els qui veuen com a pròpies totes dues han fet un salt important, des d’un minoritari 5% fins al 14,6% del total. En canvi, els que s’identifiquen només amb el català han caigut del 44% al 30%, i també ho han fet, però menys, els que senten el castellà com a única llengua pròpia: del 47% al 40%.

En aquest sentit, les dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics, constaten que mentre l’ús social del català ha davallat del 46% dels catalans (2003) fins a tot just un terç (32,5%) el 2023, l’ús habitual del castellà segueix aproximadament allà on era (46,5%), i amb una lleugera tendència a la baixa des del 2013. En canvi, l’ús d’ambdues llengües de forma habitual, s’ha duplicat (del 4,7% al 9,4%) i s’han més que duplicat les altres llengües (del 2,1% al 5,6%).

Baixen els qui mantenen el català

Pel que fa a l’actitud dels parlants habituals del català respecte de la llengua en una conversa, l’Enquesta també constata com ha caigut el percentatge de persones que, iniciant una conversa en català, mantenen la llengua quan el seu interlocutor els respon en castellà. Fa vint anys mantenia el català un 18,5% d’aquestes persones, mentre que ara ho fan sols un 13,2%.

En aquest terreny, els majors de 65 anys encara són els que més mantenen la llengua (19,6% ara, 25,8% aleshores) en una conversa. Pel que fa a la població jove, la darrera enquesta és esperançadora en el sentit que assenyala que mantenen més el català els joves de 15 a 29 anys (un 11,2%) que els de 30 a 44 (9,4%).

Un de cada cinc ciutadans inicien les converses en català (sempre)

Finalment, les dades sobre la freqüència amb què els parlants inicien converses en català també són indicadores dels canvis experimentats les últimes dècades: només el 22,4% dels ciutadans majors de 15 anys. En aquest cas, la darrera referència és l’enquesta de l’any 2018, quan el percentatge era tan sols dos punts superior.

Per àmbits territorials, a l’entorn metropolità només el 15% de la població inicia sempre la conversa en català i gairebé un terç dels habitants no ho fa mai. L’altra cara de la moneda són les Terres de l’Ebre, on ho fa més del 55% de la població, i les comarques centrals -amb gairebé la meitat de la població-. A l’Alt Pirineu i Aran el percentatge també supera el 40% dels habitants.

Desinterès per fer servir el català en un futur

D’altra banda, l’enquesta del 2023 també reflecteix un augment dels entrevistats que afirmen que no mostren la intenció de fer servir el català en el futur. En una dècada, aquest grup de persones ha passat del 19,7% al 29,6%, i comprèn aquells qui diuen que en el futur els agradaria parlar només castellà, només altres llengües, o només castellà i una altra llengua. Pel que fa als qui diuen que voldrien parlar només català o més català que castellà, la xifra cau del 34% al 27,8%.

Pel que fa a l’opinió dels entrevistats sobre si la parla de les Balears, del País Valencià, Andorra i Catalunya és el mateix idioma, el percentatge cau lleugerament del 75% l’any 2008 fins al 70,4% actual. Els qui hi estan en desacord pugen del 5,9% al 9,3%.