Tabernero es desvincula de les societats panamenyes i diu que va quedar-se la casa de Baqueira obeint la voluntat de Mir

ACN Barcelona – L’oncòleg Josep Tabernero s’ha desvinculat aquest dijous, en la seva declaració al jutjat que l’investiga per administració deslleial i apropiació indeguda, de la creació de les societats que l’empresari químic i mecenes Pere Mir va teixir a Panamà abans de morir, l’any 2017. Ho han explicat fonts jurídiques, que han apuntat que el cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha dit que es va quedar amb la casa que l’empresari tenia a Baqueira per donar compliment a “l’última voluntat de Mir”. Ha remarcat que el mecenes va expressar verbalment aquesta decisió i que els diners que va percebre corresponen als impostos que va haver de pagar per fer efectiva aquesta donació.
Tabernero ha comparegut aquest dijous per la presumpta administració deslleial i apropiació indeguda a les fundacions Cellex i Mir Puig, creades per Mir per impulsar la investigació científica i l’ajuda social. L’oncòleg, que va ser el metge personal de Mir i va exercir com a patró de la fundació Pere Mir del 2015 al 2022, ha explicat que la seva tasca es reduïa a “l’assessorament científic” sobre les investigacions que es finançaven des de l’entitat sense ànim de lucre.

Amb tot, ha admès que fa uns anys va participar en una reunió a Londres en què Jordi Segarra, el marmessor principal del testament de Pere Mir, li va atorgar poders perquè, en cas que ell morís, hi hagués “un cercle de confiança” que pogués gestionar aquestes societats.

En una declaració a la Ciutat de la Justícia, Tabernero, que també és marmessor del filantrop, ha respost a les preguntes totes les parts. Ha assegurat que Mir havia manifestat verbalment en reiterades ocasions que la finca de Baqueira, que formava part del patrimoni de les societats panamenyes, seria per a ell, i que si se la va quedar va ser només per donar compliment a “l’última voluntat” de l’empresari.

De fet, la defensa de Tabernero ha aportat una declaració notarial en la qual el responsable de manteniment de la finca assenyala que Mir li va explicar que l’oncòleg i la seva dona visitarien l’immoble per veure’l, atès que serien els qui se’l quedarien quan ell morís en “agraïment”. A més, ha assegurat veïns haurien afirmat que van interessar-se en comprar la casa però que el mecenes els va dir que no perquè volia cedir-la a Tabernero.

En declaracions a la premsa després de les declaracions, l’advocat de Tabernero, Pau Molins, ha dit que l’oncòleg “no té absolutament cap responsabilitat en la suposada o pretesa descapitalització de les fundacions, en absolut; ell simplement va ser nomenat marmessor per part del senyor Mir Puig i en agraïment a tots els seus serveis també li va demanar ser patró de la Fundació Mir Puig per donar suport d’assessorament científic i mèdic per la recerca de càncer”. “En un moment determinat, en vida del senyor Mir Puig, que no tenia fills, ell i la seva dona, Núria Pàmies, li van prometre que a la seva mort li regalaria l’apartament que tenia a Baqueira”, ha afegit.

Aquest dijous també ha declarat el tercer marmessor, l’advocat Joan Francesc Capellas. Ha dit que la denúncia d’Àngel Surroca és per ressentiment, ja que esperava ser el gestor del patrimoni quan Mir Puig morís. Ha explicat que quan ell va començar a gestionar el patrimoni del mecenes, les societats panamenyes ja estaven creades. Un cop mort Mir Puig s’havien d’anar liquidant segons la voluntat del filantrop: ajudar les persones més properes que ell havia designat i aportar fons a investigació científica i biomèdica, tot i que no necessàriament a entitats catalanes o espanyoles.

Ha volgut remarcar que s’havia de distingir entre el patrimoni personal de Mir Puig, que va passar a la seva dona quan ell va morir, de les fundacions panamenyes i catalanes.

La magistrada del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, que instrueix aquesta causa, considera que els marmessors van actuar prioritzant interessos propis o de tercers, retenint o desviant fons que haurien d’haver anat a les fundacions. Entre les operacions qüestionades hi ha transferències a antics treballadors i familiars, donacions dubtoses, préstecs sense garanties, disposicions en efectiu sense justificació i vendes d’actius sense destí clar. Així, ha xifrat en 6,2 milions d’euros el perjudici ocasionat per les presumptes operacions irregulars, dels quals 2,2 milions corresponen a la Fundació Privada Cellex.

Tot plegat després que dilluns passat la jutgessa ratifiqués la intervenció judicial de les fundacions Cellex i Mir Puig, ordenada fa mesos, després que l’Audiència revoqués l’acord fa unes setmanes. La magistrada va apuntar que els indicis d’administració deslleial s’han “reforçat” des que a l’abril va dictar l’ordre d’intervenció.

Dilluns vinent compareixeran davant la magistrada l’exsecretari de Cellex i una vocal, així com un testimoni clau, Àngel Surroca, exdirectiu d’una empresa de Mir i qui va denunciar el cas el 2023, al·legant que el patrimoni no havia arribat íntegrament a les fundacions. A més, les nebodes de la dona de Pere Mir, morta el 2018, també declararan davant la jutgessa per parlar dels pagaments sospitosos que haurien rebut després de la mort del matrimoni.