Un maquinista en pràctiques amb quatre mesos d’experiència, víctima mortal de l’accident de tren a Gelida

La tragèdia ferroviària de Gelida deixa una gran ferida oberta, la pèrdua d’un maquinista en pràctiques de només 27 anys.

El municipi de Gelida i moltes altres ciutats de l’Estat encara intenten assimilar la pèrdua d’una vida jove en un accident ferroviari que ha commocionat tot el país. El succés, ocorregut en una línia de Rodalies, ha sacsejat no només el sistema ferroviari, sinó també el cor de moltes persones que coneixien el difunt, estimat i respectat en diferents àmbits socials i esportius.

L’accident va tenir lloc quan un tren que circulava per la línia que travessa Gelida va patir un tràgic incident que va acabar amb la mort d’un jove maquinista en pràctiques. Els fets van provocar la interrupció immediata del servei ferroviari i una forta mobilització dels equips d’emergència, Mossos d’Esquadra, Bombers i personal sanitari, que no van poder fer res per salvar-li la vida.

Un jove en pràctiques

La víctima era Fernando Huerta Jiménez, nascut l’any 1998. Segons han informat els Mossos d’Esquadra, la víctima era originària de Sevilla i es trobava destinat a Barcelona amb l’objectiu de completar la seva etapa formativa com a maquinista. Concretament, Huerta portava 4 mesos de pràctiques a Rodalies.

En el moment de l’accident, el jove va quedar atrapat a l’interior de la cabina de conducció del tren, un espai on, a més del professional responsable, també viatjaven dos estudiants més. Tot i que es tracta d’una situació poc freqüent, fonts policials han explicat que aquesta presència és possible durant els períodes de pràctiques i formació del personal ferroviari.

Arrels sevillanes

El jove estava fortament vinculat a Sevilla i especialment al barri de la Macarena. Més enllà de la seva formació professional i de la seva vocació ferroviària, Fernando era conegut per la seva qualitat humana, el seu compromís amb els seus i una passió profunda pel sevillisme, viscuda com una part essencial de la seva identitat.

La notícia de la seva mort va córrer ràpidament per les xarxes socials, on companys, amics i familiars van començar a compartir missatges de comiat plens de dolor, incredulitat i estima. Clubs esportius, penyes sevillistes i entitats socials del seu entorn van expressar públicament el seu condol, convertint la tragèdia en un clam col·lectiu que va unir territoris separats per quilòmetres però connectats pel mateix sentiment de pèrdua.

Mentrestant, a Gelida, el silenci es va apoderar de l’estació i del seu entorn. Veïns i usuaris habituals del servei van viure amb consternació les conseqüències d’un accident que va tornar a posar sobre la taula el debat sobre la seguretat ferroviària, la pressió laboral i les condicions en què molts professionals desenvolupen les seves pràctiques formatives.

Més de 30 ferits

El greu accident ferroviari va provocar més d’una trentena de ferits, quatre dels quals en estat greu tot i que fora de perill. Les persones afectades van ser traslladades a diversos hospitals, especialment al de Bellvitge, a Barcelona, i al Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, segons es va confirmar després d’una reunió d’emergència amb els serveis de coordinació de protecció civil.

Les primeres investigacions apunten que l’origen del sinistre va ser el despreniment d’un talús situat a l’AP-7, causat per les intenses pluges del dia. El mur de contenció hauria col·lapsat i impactat directament sobre el tren just en el moment en què aquest circulava pel tram afectat.

Vaga general de maquinistes

Arran de l’accident, i per indicació d’Adif, es va suspendre la circulació ferroviària a tota la xarxa de Rodalies, una decisió que va provocar importants retencions viàries i una gran confusió entre els usuaris arreu de Catalunya.

En menys de dos dies, el sistema ferroviari estatal ha viscut dos accidents greus, a Gelida i a Maçanet, amb un balanç tràgic de desenes de víctimes mortals, entre elles tres maquinistes. Davant aquesta situació, el sindicat Semaf ha anunciat la convocatòria d’una vaga general del sector ferroviari per reclamar garanties reals de seguretat i una xarxa més fiable tant per als treballadors com per als usuaris.

Un record imborrable

Des de Sevilla fins a Gelida, passant per tots aquells llocs on Fernando va deixar empremta, el seu record queda ara lligat a un dol compartit. Un dol que no només plora la pèrdua d’un professional del ferrocarril, sinó la d’un fill, un amic, un company i un apassionat del seu barri, del seu equip i de la seva gent.

El cas de Fernando Huerta Jiménez ha transcendit l’àmbit estrictament informatiu per convertir-se en un símbol del que suposa perdre algú en plena etapa de formació, amb projectes, il·lusions i una vida sencera al davant. La seva mort ha generat una onada de solidaritat que ha creuat comunitats autònomes i ha recordat que darrere de cada uniforme hi ha una persona, una família i una història.

La tragèdia deixa preguntes obertes, però també una certesa: la necessitat de preservar la memòria de qui ja no hi és i de treballar perquè cap altra família hagi de rebre una notícia semblant. Gelida avui guarda silenci, Sevilla plora, i moltes veus coincideixen en el mateix desig: que aquesta mort no sigui en va.