Rates, botellons i nits sense dormir: la indignació esclata al barri de Torreblanca a Sant Joan Despí

Residents del barri de Torreblanca de Sant Joan Despí denuncien anys d’incivisme, plagues i soroll nocturn en un parc que, asseguren, fa temps que està abandonat.

El malestar creix al barri de Torreblanca, a Sant Joan Despí, on diversos residents denuncien des de fa temps una situació de degradació en un parc situat darrere dels blocs de l’avinguda Generalitat. Segons expliquen, la zona acumula problemes d’insalubritat, incivisme i soroll nocturn que afecta directament el descans i la qualitat de vida dels veïns.

Els residents asseguren que l’espai s’ha anat deteriorant amb els anys i lamenten la manca de manteniment. Un portaveu veïnal descriu la situació amb contundència: “Això és un niu de brossa”, assegura, denunciant l’acumulació de brutícia i la sensació d’abandonament que perceben al barri.

“Zona contaminada de femtes”

Una de les principals preocupacions dels residents és la presència constant d’excrements i la proliferació de rosegadors. Segons expliquen, l’estat del parc fa pràcticament impossible utilitzar-lo amb normalitat.

“No podem utilitzar aquesta zona perquè la terra està contaminada de femtes”, lamenta un veí, que es pregunta com poden portar-hi els seus nets a jugar en aquestes condicions.

Els veïns asseguren que la presència de rosegadors és habitual i que es poden veure fins i tot a plena llum del dia. Alguns residents arriben a descriure-les com “rates com conills”, una imatge que reflecteix la preocupació per la salubritat de la zona.

Nits amb soroll i botellons

Si durant el dia la situació ja preocupa, a la nit encara es complica més. Segons expliquen els veïns, el parc s’ha convertit en un punt habitual de trobada on es fan botellons i es consumeix alcohol fins a la matinada.

Alguns residents denuncien que el soroll és constant i que hi ha comportaments incívics que dificulten el descans de les famílies. “Malgrat els diguis alguna cosa, no paren”, expliquen, referint-se als grups que es reuneixen a la zona.

La situació s’arrossega des de fa anys i molts veïns asseguren que la convivència s’ha deteriorat. Un resident resumeix la seva frustració amb una frase contundent: “Porto 30 anys vivint amb taps a les orelles”, explica, assegurant que durant dècades ha anat a treballar sense haver pogut dormir bé. “30 anys anant-me’n a treballar sense haver aclucat l’ull. Ha estat una tortura”, confessa.

Queixes i sensació d’abandonament

Davant aquesta situació, els veïns asseguren haver presentat queixes i peticions al consistori al llarg dels anys per demanar més manteniment, vigilància i actuacions per recuperar l’espai.

Malgrat això, molts residents afirmen sentir-se ignorats i denuncien el que consideren un abandó institucional prolongat. La preocupació és encara més gran perquè el barri podria créixer urbanísticament en els pròxims anys, fet que, segons els veïns, podria agreujar els problemes si no s’hi posen solucions abans.

Mentrestant, els residents reclamen actuacions urgents per recuperar el parc i garantir la convivència al barri, amb més neteja, manteniment i presència policial.